i
ofego els crits que dintre meu et criden,
evoco
les imatges d'altres temps,
dormo,
perquè en el son et recupero.
Tots
els camins que et puguin allunyar
em
semblen pistes, i et localitzo,
novembre
va deixar tants riures teus
que
no puc oblidar-te ni ho desitjo.
Podré
volar el dia que retornis,
avui,
plego les ales i t'espero.
Maica Duaigües 18-XI-2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada