És plàcida la tarda quan la visc
entre la simetria d'uns amics
capficats...melodiosos...
que jo escolto amb la ment.
Obro i tanco finestres i
s'escampen
aromes i paisatges diferents.
Obro i tanco les portes i els
prestatges
i, entre escales, trobo l'altra
gent.
Llegiré la història en
diferents claus
tot cercant l'harmonia en els
acords,
notes escrites guardaran record
del meu esforç per afinar la
vida.
És plàcida la tarda, reposant
el cap convuls sobre el vellut
vermell
en un compàs d'espera fins
demà.
I, posant punt final a tot
dolor,
passaré pàgina i aturaré el
CD.
Maica Duaigües 31-12-2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada