SOLA, BEN SOLA



VISIONS DEL NADAL

Aquell hivern, em tocava passar els Nadals sola, en aquella casa al mig de la neu...
Tots havien marxat, uns de viatge, altres a casa dels parents polítics, sembla mentida, però, quant més fills tens, més sola estàs, tots pensen que serà el germà o la germana qui es quedarà amb la mare..., i així, l'un per l'altre, a la mare li toca quedar-se tota sola.
Clar que, reconec, que jo en tinc part de culpa, tots els fills em volen dur amb ells, però, que voleu que us digui, jo em canso, m'avorreixo en aquells dinars que no s'acaben mai, on es parla de coses que no entenc, on arriben amics que no conec, i al final em quedo asseguda en una butaca, més sola que si estigués sola a casa, i amb un rebombori al meu voltant que em fa venir mal de cap.
Per això, enguany, quan es va parlar de a quina casa aniria, jo vaig dir que em quedava a casa meva, sola, ben sola i feliç, amb el meu pessebre, les meves boles de colors a l'arbre de plàstic, les meves cançons de Nadal que canto per mi sola...
Finalment els vaig convèncer,i vaig aconseguir quedar-me sola, ben sola, com jo volia.
Era la Nit de Nadal, a dins, amb la calefacció i tot tancat, vaig pensar que calia obrir una mica, res, deu minuts, perquè es renovés l'aire, així ho vaig fer, vaig obrir una miqueta el finestral, només una miqueta.
Quan vaig anar a tancar-lo de nou, vaig tenir un ensurt; darrere el vidre m'estava mirant el Pepe, amb els seus ulls de feltre negre i el seu nas de pastanaga, però ara, els ulls eren mes vius, i el nas se li havia posat més vermell, la seva boca de cadeneta de llana s'havia corbat en un somriure graaaaan!
Era ell, el Pepe, cóm no l'havia de conèixer si l'havia fet jo, amb cotó, feltra i llana!
El vaig buscar dintre de casa, i no el vaig trobar, vaig comprendre que havia sortit, ell sol per la finestra. Tota la Nit i tot el dia de Nadal, va estar somrient-me darrere el vidre, feliç d'estar a la neu, el seu lloc natural. I jo li vaig cantar totes les nadales que em sabia!.
                                                                                                          Maica Duaigües - desembre 2018
      
      
   


Maica Duaigües

Maica Duaigües, escriptora, poeta i rapsoda. Fundadora del grup de poesia "Poemes al Nas de la Lluna".

Cap comentari: