per a Rosa Tintoré i Montse Idrach, dues joies musicals que he trobat en el meu camí
El dia, entre llençols, no vol sortir
arraulit en el llit de la nit
que aixopluga el seu dol
plora i plou
plora i plou
plora i plou
i plou...
Amb veu ronca fa un crit
que esdevé un espectacle de llum
i trepa tot l'espai.
Fins el sol ha fugit
amb l'esglai dins el seu cor de foc.
Cau la llàgrima amable
d'un dia sense llum
car la boira i el fum
han cobert tot el groc
amb el gris de la por
d'un dia que roman entre llençols,
perquè no vol sortir
a veure patir el món.
I plora i plou
plora i plou
plora i plou
plou....
Maica Duaigües - 13-10-2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada