CONTE PER ESCENIFICAR
Un ascensor.
Un noi amb “mono” blau i una caixa d'eines.
Xiulant “Boix per tu”.
-Ara, engraso una mica les juntes, i... Això ja està, només falta “la prova del cotó” Després a casa. Em canvio de roba i a buscar a l'Amèlia per anar a la disco. (combina el xiular amb la lletra): “sé molt bé que des d'aquest mmmmm, jo no puc arribar a on ets tu....., tararí, tararàrarà...
S'atura, de cara al públic, obre els braços, escolta el silenci i respira fons
:-Què bé que es treballa els divendres a la tarde, no haig d'aturar la feina a cada moment perquè pugin la Sra. Rita, o la Sra. Pepa amb el carro de la compra! Se les deuen haver endut els gendres a Caldetes i a... on va dir que anava la Pepa? (s'atura i fa memòria) ah sí, a....Santa Perpetua
-Avui tots deuen ser fora, de cap de setmana. Uf! Què bé, com que suposo que no hi ha ningú a l'escala, he treballat sense mascareta.
-Ara pujaré a l'últim pis i aniré baixant replà per replà, per comprovar. No hi havia cap problema, mira que son maniàtics els veïns d'aquest bloc!
- Ja som a dalt de tot; Perfecte!.
- Ara el setè; Perfecte!, tantes presses perquè vinguéssim avui sens falta... Estic fart d'aquesta escala!, cada dos per tres!, quan no truca un, truca l'altre, ja me'ls conec a tots!
- Ara el sisè (se sent un soroll brusc, com d'un sotrac)
- Què caram passa? Ah!, doncs, era veritat que s'aturava!
- Ara que ja havia acabat! (mira el rellotge), comença a ser tard, l'Amèlia em fotrà un “pollo”...
- Menys mal que les eines les he pujat (obre la caixa d'eines), ara, en un pis-pas, surto d'aquest maalït ascensor... i a córrer! , a canviar-me....i anar a buscar l'Amèlia. Posaré el cartell de No funciona, i dilluns tornaré i m'ho miraré amb calma...
-Ostres!, amb això no hi contava!, l'ascensor ha quedat entre dos pisos, d'una manera tan bèstia que no puc sortir ni per dalt ni per baix, ni saltant! És que no hi passo!
- Buf, Hauré de trucar a l'empresa que enviïn una altra persona, això només es pot desbloquejar des de fora. Jo! (Nerviós).
(S'apropa al cartell d'instruccions, treu el seu mòbil de la butxaca i marca el número que està llegint, en quant marca l'últim número comença a sonar el seu mòbil).
-Seré burro?, avui estic de guàrdia i m'han desviat les trucades de les averíes a mi! Buf...
-Trucaré a la telefonista regional, Si està la Fina, que em coneix, m'enviarà algú que em pugui treure d'aquí. (més nerviós)
(Es treu una tarjeta de la butxaca i truca al número que llegeix en veu alta):
- nou, zero, zero..
-Ets la Fina?, Hola guapa, com estàs?, també, molt bé..Ah! si?, hi pensaves?quina casualitat?, je je.je.., mira... és que.... et necessito.., no, no...,no volia dir això, no..., no, no, no per favor, no..., és.. que...., m'he quedat tancat en un ascensor, saps? Sí, és per això, clar, si em poguessis treure.. , vull dir, que m'enviïs agú. De debó!, no pensis malament, que no me'n foto..., que no Fina...., que no....!!!, que estic tancat!
-Ostres, m'ha penjat!, serà possible? deu estar enfadada perquè no li he demanat més per sortir i segur que ja sap que ara estic sortint amb l'Amèlia... Quin cacao! Això em passa per enrollar-me amb gent de la feina.., ja m'ho deia ma mare... “Quico que et perdràs, Quico que et perdràs” pero a ma mare no la truco, aquesta sí que em fotria un bon “rapapolvo”
- Haig de trucar a l'Amèlia, m'estarà esperant, com li explico...? (encara més nerviós)
-Amèlia!, Hola, Cari, sí ya sé que es muy tarde, es que ha pasado una cosa, ¿sabes?, me he quedado encerrado en un ascensor. Sí, sí, yo, yo mismo, me he quedado encerrado... , no..., no..., no sé como ha sido Sí, sí, ya he llamado a la Fina, pero...., es.. que.... me ha... me ha colgado!
¿Cómo que te estoy vacilando?
Que no he fumado nada!
Estoy sólo i encerrado....!
Cari...Cari....! Cari....
M'ha penjat.!!!
-Només em queden la Sra. Rita o la Sra. Pepa...., si per un casual no han marxat...
-Sra. Ritaaaaaa! Sra. Pepaaaaa!
TELÓ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada