 |
| Imatge: Celina Emborg |
Un punt vaig conèixer
el roig intens, que il·luminava
el meu paisatge
i és ara quan el veig
en la distància...
Més tard, va arribar el fosc,
la tristesa agrupada
en un temps dur, irat,
violent de blaus elèctrics,
marrons de pena fonda.
Un dolor viu, apinyat en punts,
cridava desesperança.
Cal agafar distància...
La pena s'aclareix, i,
a poc a poc, els blaus
esdevenen transparència,
conformitat, els tons de xocolata
es tornen beix, quan, punt a punt,
apunta el groc, seguit
amb el taronja, que fa aparèixer
el sol de l'alegria!
Les emocions traspuen,
fetes punts,
en el meu llenç de vida.
Si prenc distància...
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada