(Poema per el professor Albert Soler)
Diuen, que vaguen i van
els fantasmes,
per la Universitat Central.
L'Albert Soler, avisa
que potser es pot veure
l'espectre d'en Martí de Riquer
cercant l'original
de la Chanson de Roland.
Si a les 8 del matí
entres a classe i sents
un revolt de llençols,
són els fantasmes
que corren a amagar-se.
S'enfilen a la torre
del rellotge,
es pengen darrere
els finestrals,
i ens guaiten,
confosos en la boira.
Fa pocs anys aparegué
la silueta d'en José Manuel Blecua,
el va sortir a rebre Carles Riba
tot recitant, solemne,
el Viatge a Ítaca.
Si al bell mig
d'una classe silent
escolteu un xiulet,
i són, tots apagats
els vostres mòbils,
no us estranyeu pas;
(s'ha corregut la veu
que és Milà i Fontanals
que està enviant el Curial
tot per whatsapp)
Maica Duaigües
Setembre 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada